LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

La tasca pedagògica ve determinada pels distints tallers:

MÚSICA

Progressió de l'aprenentatge d'instruments de corda (guiterra, bandurria, llaüt i violí, etc), xeremies, flabiol, tamborí i altres instruments de percussió tradicionals mallorquins (castanyetes, rasquet, ferreguins, tambor, etc). Tot això armonitzat amb les distintes veus que composen el grup musical.

INSTRUMENTS
Cronològicament trobam:
- La colla de xeremiers, amb les xeremies, el flabiol i tamborino. Normalment acompanyen el ball de plaça.
- Guiterra, guitarró i violí per acompanyar els cantadors.
- Les actuals rondalles amb bandúrries, llaüts i flautes dolces
- Les percussions, que sempre han estat presents, castanyetes, ferreguins, ossos, xorrac, pandereta, tambors, etc.

INDUMENTÀRIA

Recuperació de peces originaries dels segles XVIII i XIX per la seva reproducció i adequació a la tasca divulgativa, per tal de posar en valor la vestimenta tradicional amb els seus complements.

BALLS

En primer lloc ens constituïm continuadors de la tradició d'aprendre el ball a plaça com a element lúdic de la festa. Aquesta tasca es desenvolupa a nivell infantil i d'adults, en els cursets anuals i monogràfics que organitza l'Escola de ball de Bunyola. En segon lloc, i mitjançat el grup de divulgació establert es realitzen, també com a activitat lúdica, però sobretot, amb caràcter didàctic, espectacles on es combina tot el conjunt de música, ball i indumentària.

El Bolero. Considerat el ball que arriba més tard a Mallorca. És un ball de parella i generalment trobam la següent estructura:
- Una introducció musical no ballada.
- Una salutació a mode d'introducció al ball.
- Tres parts musicals iguals que es corresponen també a tres punts de balls iguals,sempre enllaçats amb uns compassos concrets que són el nexe entre una part i l'altra, on normalment la parella intercanvia el lloc. 
- Uns compassos que determinen el final del ball.
- Estrofes de quatre versos de 6 i 4 síl·labes.
Podem dir que és un ball d'escola, amb la mateixa música cada poble ha fet el seu propi bolero, d'una forma establerta la parella segueix el que ha après amb anterioritat.

La Jota. Provinent de la península als voltants del final de segle XVIII, arrela a Mallorca fent-se més pausada i no tant botada com l'aragonesa, establint diferències comarcals dins Mallorca (trasnmisió oral). Bàsicament trobam la següent estructura:
- Una introducció no cantada (que pot coincidir amb la tornada).
- Estrofa (quatre versos) cantada-tornada-estrofa-tornada-estrofa-tornada final.
- També pot ser de dues estrofes i tres tornades, i altres combinacions, per exemple jotes 

instrumentals. El ball és sempre de parella, on la dona marca el pas del ball fent combinacions a partir d'un repertori bàsics de punts i variacions. Es crea una situació lúdica on l'home intenta seguir la dona que tractarà d'enganar-lo segons la seva pròpia creativitat.

La Mateixa. Distingim les mateixes de Llevant amb combinacions de mateixa i copeo (versos de 5 i 6 síl·labes), i les mateixes de Tramuntana, pròpies de la nostra comarca (versos de 6 i 7 síl·labes). Estructura de les mateixes de Tramuntana:
- Una introducció no cantada.
- Estrofes alternades de quatre versos de 6 i 7 síl·labes (jota).
- Com a variació hi ha mateixes que alternen estrofes de 7 versos amb una estrofa musical.

És un ball en parella amb les mateixes caraterístqiues que la jota. A Bunyola les mateixes provenen de les antigues agrupacions folklòriques estructurades amb dues parelles de ball.

El Copeo. Tenint en comú amb les jotes i mateixes el ritme ternari, es diferencia tant en la mètrica de les estrofes cantades, com amb la forma de ballar i la rapidesa que assoleix cada ball. Estructura del copeo de muntanya:
- Alternant l'estrofa amb la tornada, ambdues cantades.
- Estrofa de quatre versos de 5 síl·labes
És un ball en parella amb les mateixes caraterístqiues que la jota.

El Fandango. Arribat del sud de la península arrela de distinta manera a cada una de les illes de Mallorca i Menorca. Conservats a la part del Llevant es varen recuperar al voltant de 1990, actualment ballats arreu de Mallorca. Estructura:
- Quatre tornades alternades amb estrofes, unes vegades acabades en tornada i altres no.
- Estrofes de quatre versos de 7 síl·labes.
És un ball en parella amb les mateixes caraterístqiues que la jota.

Boleros, jotes, copeos, mateixes i fandangos amb les seves variants constitueixen una mostra dels nostres balls tradicionals, així com la música viva de rondalla de corda, flabiol, xeremies, percussió… i les cançons que acompanyen la majoria d'aquestes danses, referides exclussivament al folklore de Mallorca i més concretament a la comarca muntanyenca de Bunyola

VÍDEOS

SEGLE XVIII

FEINA. DONA

Calçoneres: Peça de llenceria o de davall. Confeccionades en roba de llista o cotó, cordades amb veta baix del genoll. Poden dur ornaments de puntilla, veta o brodats discrets.
Enagos o faldes de davall: Solen ser de color (quadrets, retxes, …). Poden dur-ne dues o tres per donar volum a la falda de damunt. Són arrugades a la cintura, fermades amb veta. A baix, duen cordó o puntes.
Cosset: Roba interior que cobreix el cos, baix del gipó. Confeccionat en cotonet, o fil de color blanc i ornamentat amb puntilles, tavelles, randes, brodats,…
Faldes de copinyat: Faldes en roba de cotó o drap (lli) fetes en dues peces cosides amb l'arrugat particular que rep el nom de copinyat.

MUDAT. HOME

Calçons: Per la forma particular d'aquesta roba, se'ls anomena calçons amb bufes o a l'ample. Van fins baix del genoll on es fermen amb vetes. Confeccionats amb robes de seda, mescla de seda i cotó, brocat, domàs, …
Guardapits: Cobreix el cos de l'home, per damunt la camisa. Confeccionat amb dos tipus de robes: una per la part de davant, normalment de seda, brocat, domàs,… i una altra per la part del darrera en roba més prima de cotó o fil d'un sol color. No duen coll. La composició dels botons, per parelles, s'anomena collada. Són d'orfebreria d'or, plata,…
Camisa: Peça que cobreix el cos de l'home. Fetes en roba de cotonet, fil o mescla de cotó i lli, generalment blanques.
Mocador: Quadrat en tela de seda, indiana, fil,… que es posa al cap o fermat pel coll.
Faixa: També anomenada troca, és una peça d'un pam o pam i mig d'amplària per uns catorze de llargària. Es lliga a la cintura fent les funcions de subjectar el calçons a la vegada que protegeix la panxa i l'esquena.
Capell: Per protegir del sol. Fet de palma fina o feltre.
Calçat: Sabates tapades de pell tenyida i sola de cuiro, planes, fermades amb cordó o civelles.
Calces: De llana o cotó, en blanc o tenyits, confeccionades en punt de calça llis o calat .

SEGLE XIX

FEINA. DONA 

Calçoneres: Peça de llenceria o de davall. Confeccionades en roba de llista o cotó. Poden dur ornaments de puntilla, veta o brodats discrets.
Enagos o faldes de davall: Solen ser de color (quadrets, retxes, …). Poden dur-ne dues . Tavellades al davant I fruncides amb veta al darrera. A baix, duen cordó, puntes, calats, entredors, ….
Faldes: Faldes en roba de cotó o drap (lli) . Confeccionades fent plecs al voltant de la cintura
Davantal: Peça quadrada de drap amb veta cosida a un pam de la vorera per protegir la falda de damunt o en forma rectangular de llista ornamentada amb entradors, veta…. Blanquinosos per feines de casa i obscurs per feina de camp.
Marinera: Roba que cobreix el cos de la dona. Amb mànegues fins el colze o en mitja mànega, més folgat que el gipó.
Manegots: Mànegues postisses en roba de llista per protegir els braços i la ma del sol quan es feia feina al camp.
Maneguins: Mànegues curtes en roba de cotó o fil per protegir les mànegues del gipó quan s'estava per casa.
Rebosillo: Peça que cobreix el cap. Són de cotó blanc amb petits brodats o estampats.
Mocador: En roba de cotó, indiana, llista, …Cobreix el cap i es ferma a la barra.
Calçat: Espardenyes amb sola d'espart i loneta.
Calces: Es duen a l'hivern. Són de llana de colors o negres.

FEINA. HOME

Calçons: Confeccionats amb robes de llista , indiana, mescla de cotó i fil,…. Són de tall recte i es subjecten a la cintura amb botons.
Guardapits: Cobreix el cos de l'home, per damunt la camisa. Confeccionat amb dos tipus de robes: una per la part de davant, normalment de llista, cotò o drap, rexada o de colors, i una altra per la part del darrera en roba més prima de cotó o llista d'un color. La composició dels botons, per parelles, s'anomena collada. Són d'os, fil, o nacarats.
Camisa: Peça que cobreix el cos de l'home. Fetes en robes de cotó, llista o mescla de cotó i lli, de tons obscurs llises o retxades.
Mocador: Quadrat en tela de cotó o llista que es posa al cap o fermat pel coll.
Faixa: També anomenada troca, és una peça d'un pam o pam i mig d'amplària per uns catorze de llargària. Es lliga a la cintura fent les funcions de subjectar el calçons a la vegada que protegeix la panxa i l'esquena.
Capell: Per protegir del sol. Fet de palma.
Calçat: Espardenyes amb sola d'espart i loneta.
Calces: De llana tenyida en tons obscurs.

Des de l’inici un dels objectius de l’associació ha estat la recuperació del ball a plaça, amb tot el que suposa d’implicació de la gent a la festa: ballar, sonar, cantar, gaudir en general. 

D’acord amb els nostres principis l’Escola de Ball ha duit a terme una tasca d’ensenyament global i posterior divulgació per tal de posar en valor distints aspectes del nostre folklore, propiciant la participació popular a les ballades a Bunyola i arreu de Mallorca, combinant la tasca pedagògica amb l’animació de festes i vetlades.
Dins la defensa de la Cultura Popular, l’Escola de Ball ja varem subscriure en un comunicat l’any 1987 que “…Cal fer ballades espectacle i ballades populars, però, sempre prenent consciència d’allò que s’està fent, cara a aconseguir la dignificació del ball en tots els aspectes i prendre el compromís que s’ha de menester per part de la gent que estima el ball, ja que tant una cosa com l’altre és divulgació, sempre que es faci amb la dignitat necessària.”